La secció internacional de La Vanguardia del passat divendres 25 de setembre (pàgina 10) publicava l’article “Una fletxa dels indis al cor”. Parlava de la mort de l’indigenista Rieli Franciscato quan volia entrar en contacte amb un grup d’indis aïllat de la reserva Uru Eu Wau Wau. Una part d’aquesta reserva indígena cau dins del municipi de Seringueiras, on Enllaç Solidari té prop d’un centenar d’infants apadrinats i on hi ha presència del Claretians des de fa trenta-quatre anys.
Els fets van ocórrer el 9 de setembre, i de seguida en vàrem tenir notícies, que hem anat seguint i mirant d’informar-nos directament per la gent del lloc.
Tot va començar quan un petit agricultor va veure un grupet d’indis que havien sortit de l’àrea de la reserva i s’acostaven a casa seva. L’home es va espantar i va cridar perquè marxessin, cosa que els indis van fer, mentre que la seva filla, amb el mòbil, va aconseguir captar-los.
Es va comunicar el fet i l’indigenista de la FUNAI (Fundació Nacional de l’Indi) Rieli Franciscato es va endinsar a la selva acompanyat per tres o quatre persones més. La seva intenció era confirmar la presència dels indígenes i mirar d’establir-hi contacte amistós i pacífic, cosa que havia estat el seu treball i la seva passió durant dècades. De sobte, una fletxa es va clavar al pit de Rieli, que va aconseguir treure-se-la i arrencar a córrer enrere fins que va caure. Sense saber-ho, els indis havien mort un dels seus millors amics i defensors.
Per què els indis van atacar així? L’Àrea Indígenea Uru Eu Wau Wau és força gran, i al seu interior hi ha més d’una aldea. Des de fa anys, l’equip de la “Pastoral Pastoral da Criança” de les parròquies de Seringueiras i São Miguel do Guaporé visita, amb permís de la FUNAI, aquestes aldees, per fer-hi el treball de monitorar el creixement dels infants i orientar en la seva alimentació i salut en general. Els solia acompanyar el Claretià Lluís Llamas, que va morir d’infant el febrer el 2018. El març del 2019 jo mateix vaig poder acompanyar aquest equip i en una de els aldees vaig trobar un conegut d’anys enrere que em explicar que estava contractat per la FUNAI per observar –sense ser vist– un grup d’indis isolats per veure si s’hi podia establir contacte.
Els indis ja havien sortit algun cop de la seva àrea. S’havien acostat sense ser vistos a la caseta d’un agricultor i li havien agafat una destral i una gallina. A canvi, havien deixar carn assecada de caça: un senyal inequívoc de pau i desig de bona convivència.
Aquests darrers mesos, diversos agricultors de Seringueiras propers a l’àrea indígena han vist el fum d’una cremada molt extensa dins el territori dels indis. I alhora han detectat gent de fora del lloc que s’hi endinsen il·legalment per caçar o bé per explotar la fusta, pensant que en l’actual situació tindran impunitat.
Això ha fet que es trenqués l’estat de respecte mutu que hi havia hagut des de fa anys. Amb aquestes invasions, els indis s’han vist acorralats i amenaçats. I en veure el grup d’en Rieli van creure que també eren invasors i no amics.
El desig dels petits pagesos veïns de l’àrea indígena és que el govern faci respectar la llei que dona als pobles de la selva el dret d’ocupar aquestes terres on han viscut els seus avantpassats durant segles. Sense la selva, aquests indis no poden viure. Però la política del govern de tolerància a l’anomenat “agronegoci”, amb palesa retracció dels drets dels pobles, està duent les coses per mals camins.
Josep Roca, Claretià
2020/10/02
