La Missió de Guajará-Mirim

D A T  E S   R E L L E V A N T S

 

  • introduccioEl 1980, Dom Geraldo Verdier és consagrat Bisbe de Guajará-Mirim. Cerca missioners que vulguin treballar en un bisbat extens i en creixement degut a les migracions a l’interior del Brasil.
  • Els Claretians de Catalunya escolten la crida i l’avaluen. El gener de 1982 arriben a Guajará-Mirim els dos primers claretians de Catalunya, que ja tenien alguns anys d’experiència missionera al Brasil.
  • El Capítol Provincial dels Missioners Claretians Catalunya de 1983 accepta com a pròpia la missió de Guajará-Mirim. I el 1984 es crea oficialment la comunitat, com una més de les comunitats dels Claretians de Catalunya.
  • La història d’aquesta missió és plena de vida i de noms. Noms de Claretians de Catalunya que hi ha dedicat –i encara hi dediquen– la pròpia vida. I noms de laiques i laics –especialment joves –que hi han deixat el seu entusiasme i dedicació durant anys. Sense oblidar els camps de treball solidaris viscuts per grups de joves i, en algun cas, també per famílies.
  • Durant els anys 90 la Congregació Claretiana comença un procés de replantejament i de reorganització de les seves presències missioneres en el món. Així, després d’uns quants anys de diàleg, el gener del 2012, la missió de Guajará-Mirim és assumida per la Província dels Missioners Claretians de Brasil, quedant-hi incorporats els Claretians de Catalunya que en aquell moment eren a la missió. La presència dels Provincials del Brasil i de Catalunya a la missió, el febrer del mateix any, segella aquest canvi.
  • Els dos Provincials signen un Conveni de Cooperació entre els Claretians de Catalunya i del Brasil per mantenir els llaços amb la missió i continuar-hi col·laborant, sobre tot amb alguns programes ja engegats com ara el Projecte d’Apadrinaments i el suport al programa de cooperants; i oberts a d’altres que puguin sorgir. Programes i projectes de cooperació gestionats per Enllaç Solidari.

L A   H I S T Ò R I A   D E   L A   M I S S I Ó   D E   G U A J A R Á – M I R I M

 

Poc després de la celebració dels vint-i-cinc anys del començament de la Missió de Guajará-Mirim, Enllaç Solidari publicava un butlletí en què recollia la història d’aquest projecte dels Claretians de Catalunya. Ho feia donant la paraula als seus protagonistes: Superiors Provincials, missioners que en aquell moment eren al Brasil o hi havien treballat, cooperants, etc.

El text que segueix reprodueix aquella publicació de l’any 2008, afegint-hi només alguns esdeveniments posteriors.

O R I G E N   D E   L A  M I S S I Ó

El Concili Vaticà II va finalitzar l’any 1965. Sobretot amb el seu decret «Ad gentes» impulsà i recomanà l’atenció a les «Missions» o esglésies en formació.

I, en el capítol general del 1967, la Congregació dels Missioners Claretians féu seva aquella invitació i renovà el seu esperit missioner.

Fins aleshores les «missions» depenien, en els Claretians, del Govern General. El Capítol decidí que cada província religiosa claretiana (territoris amb què s’organitza la congregació), amb suficient capacitat, n’assumís alguna zona.

Les províncies claretianes d’Espanya i d’altres es feren càrrec de les «missions».

A Catalunya s’opta, sota l’influx del P. Josep Mª Viñas Colomer, pel Japó. I, així s’acceptà en el Capítol Provincial de Tiana, el 1969.

Al Japó s’hi destinaven molt valuosos joves missioners. Durant uns anys hi hagué plena relació: visita del P. Vilar, provincial, correspondència… Ben aviat es veié que ens depassava. I, a més, des del Japó cercaven la forma de ser per si mateixos un organisme independent (delegació o província) i el 1975 van quedar desvinculats jurídicament de Catalunya.

El mateix any 1975 ja es firmà un primer «Contracte de cooperació» amb els Claretians del Brasil Central i un grup de Claretians catalans cooperen a l’estat de Goiás (Itapací, Goiânia, Goianésia…). Amb tot, aquella «cooperació» no satisfeia. Es volia una «missió» pròpia.

La recerca continuava. El 1978, canvi de provincial a Catalunya: el P. Franquesa. Ja ben entrat el sexenni, i després d’un fallit intent d’establir-nos a Apuí (sud de l’estat d’Amazonas), hi ha un primer contacte amb la diòcesi de Guajará-Mirim (estat de Rondônia).

La bona acollida que ens va fer Dom Geraldo Verdier, Bisbe missioner francès, va facilitar les coses. I passats dos o tres anys de rodatge i consolidació, el gener de 1985, en la primera visita que feia a la missió del Brasil, vam redactar i signar el contracte de col·laboració i cooperació amb aquella diòcesi D. Geraldo i jo mateix com a Superior Provincial de Catalunya, en aquells anys.

Jordi Pijoan, cmf. Impulsor d’Amics de la Missió, ara Enllaç Solidari ONG.

A G R A Ï T S   P E L S   2 5   A N Y S   D E   L A   M I S S I Ó   C L A R E T I A N A   A G U A J A R Á – M I R I M,  P R E P A R E M   E L   F U T U R

maxLa recent celebració dels 25 anys de la presència dels Missioners Claretians al Bisbat de Guajará-Mirim ha estat un motiu de goig i d’agraïment. Ha estat, a més, providencial que coincidís amb la celebració del Bicentenari del naixement del gran missioner Sant Antoni M. Claret.

Va ser per a mi un regal poder participar en aquestes celebracions, impulsades pel bisbe Dom Geraldo, el dia 6 de gener d’enguany [2008] a la mateixa ciutat de Guajará-Mirim. Veure com la gent estima els nostres missioners, els recorda i agraeix la seva entrega a les diverses comunitats, tant en l’aspecte espiritual com en l’aspecte humà i social, és quelcom que t’omple d’orgull.

Com vaig dir en aquella ocasió, al final de l’eucaristia, «Hem de donar moltes gràcies a Déu. Ell ha inspirat i ajudat els missioners a mantenir-se generosos, a dedicar-se plenament al servei de les persones i les comunitats, a anar superant les dificultats que anaven sortint. Ell ha vetllat per la seva salut física i espiritual. El seu amor ha estat el motor de la seva entrega missionera». També vaig agrair a cada un dels missioners que hi són actualment i els que hi han anat passant, pel testimoni de la seva vida entregada al servei generós de les comunitats, de la diòcesi.

Vaig agrair també a Dom Geraldo la seva acollida i preocupació de pare i pastor, el seu respecte i el seu suport. I també a les persones i comunitats, religioses i laics, per l’estimació, l’ajuda i la valoració de la feina dels nostres missioners.

No hi ha dubte que per als Claretians de Catalunya aquests 25 anys han estat una gràcia de Déu. Perquè, a través de la nostra presència allà hem pogut compartir la vida d’aquelles comunitats: la seva fe, el seu sentit de festa, la seva alegria, la seva fortalesa enfront de les dificultats, la seva participació en la vida de la comunitat… Tot això ens ha anat arribant a través de la comunicació dels nostres germans, dels qui han anat col·laborant en els camps de treball, els cooperants, etc. També ha estat una enorme riquesa per a nosaltres el testimoni d’entrega generosa dels nostres germans missioners, la seva fidelitat, la seva fortalesa també, la seva creativitat per anar trobant noves solucions als problemes.

Durant aquests 25 anys llargs, doncs, hem donat molt però, sobretot, hem rebut molt. Aquest és el misteri de comunió de l’Església, comunitat, família universal.

Ara hem de plantejar-nos el futur. Sempre que es tracta del futur d’un servei al Regne ha de ser sempre esperançant, malgrat les dificultats i els interrogants. Els Claretians de Catalunya, que comptem amb una llarga trajectòria i experiència, podem continuar oferint la nostra ajuda encara uns quants anys però no podem assegurar el relleu, ja que dissortadament no tenim aquí les vocacions que necessitaríem. Però gràcies a Déu s’obre la gran possibilitat de comptar amb els Claretians del Brasil, que tot just s’han ajuntat en una sola Província, i compten amb personal jove i qualificat. A nivell de Congregació, a més, tenim un criteri molt clar, i que considero molt savi: els projectes missioners d’un territori han de ser assumits, a ser possible, pels Claretians del mateix territori. En aquest cas, els Claretians del Brasil han d’anar progressivament assumint aquesta col·laboració al Bisbat de Guajará-Mirim, amb projectes de formació per a professionals de l’educació i de la sanitat, i també amb alguna campanya evangelitzadora, també darrerament proporcionant alguns cooperants laics. Fa poc, a més, han obert una comunitat a Porto Velho que, com sabeu, està relativament a prop de Guajará-Mirim.

Allà portaran una parròquia d’una zona molt necessitada i col·laboraran en la Facultat de Filosofia i en l’educació a distància que tenen molt desenvolupada a diverses zones del Brasil. Certament que els Claretians de Catalunya mantindrem la nostra presència i el nostre contacte, no només a través dels missioners que hi treballin, sinó també de la resta de col·laboracions i intercanvis que per a nosaltres són molt importants: projectes, cooperants, campanyes, camps de treball, etc. A partir d’aquí s’obre un camí que caldrà que els Claretians de Brasil i de Catalunya fem junts, trobant les vies més adequades. I com que hi ha molt d’interès i ganes de fer les coses ben fetes per part de tots, cal viure-ho amb esperança.

Ben segur que el P. Claret, que ens acompanya contínuament, ens hi ajudarà.

Màxim Muñoz Duran, cmf. Provincial dels Claretians de Catalunya.

P A R L E N   E L S   M I S S I O N E R S

Josep Roca Alsina, cmf.

missionersVaig arribar a la Missió de Guajará-Mirim el setembre del 84. El dia de la Mare de Déu de la Mercè l’avió em deixava a Porto Velho, i l’endemà vaig arribar a Guajará on vaig trobar els companys de Comunitat. El primer que em sembla en fer balanç d’aquests vint-i-quatre anys és que el temps ha passat molt de pressa. Però també m’adono que han estat anys molts plens: els anys de la meva joventut. No em sento gaire inclinat a valorar aquest temps fixant-me en els fruits que en podríem dir objectius, en allò que hem anat aconseguint, o en el que hem anat realitzant, sinó més aviat mirant cap a mi mateix.

Ser missioner ha estat i és la meva manera concreta de viure la vida, de ser persona, de viure com a creient i com a membre d’una comunitat missionera. És el camí que, a la llum de la Paraula de Déu i amb l’ajuda de tants germans de comunitat, he entès que és el meu. M’hi he jugat i m’hi estic jugant la vida, amb els seus fracassos i encerts. Però a l’hora de fer balanç tenen molt més de pes les coses positives que les negatives. Són més i més grans les alegries que les tristeses.

Aquest aniversari de la Missió és un bon moment per donar gràcies, i també per prendre nous ànims de cara al futur. I també per poder compartir l’alegria de ser missioner.

Lluís García Vizcaíno, cmf.

lluis_garciaLa nostra missió claretiana de Catalunya va ser una cerca d’anys. Amb el Cesc [Trilla] vàrem començar per l’Àfrica, a Guinea Equatorial i Camerun. Després anàrem al Brasil a Itapací, Novo Aripuanã, a la Transamazônica i finalment, a Guajará-Mirim.

Va ser una recerca d’anys que el Provincial Pere Franquesa ho comparava a la llarga caminada del poble de Déu cap a la terra promesa.

L’arribada a Guajará va ser amb el Josep Maria [Sala] el 16 de gener de 1982. Ens vam sentir com caiguts del cel, perquè no es podia passar per la carretera i el petit avió no tenia força ni per arribar-hi.

La nostra estada a Guajará va consistir a organitzar els barris en petites comunitats. Després, quan ens vam traslladar a São Miguel, Seringueiras i São Francisco va ser com començar de zero. Molta cosa s’ha fet, però encara en falta molta per fer.

Cesc Trilla Folch, cmf.

cesc_trillaJa feia set anys que havia arribat al Brasil. Goiás, Amazonas… El 1982 vaig arribar a Guajará. I en aquest bisbat, que al llarg dels anys ha anat canviant tant, he viscut la meva experiència missionera. Vaig començar com a rector de la Catedral i dels barris vells de la ciutat. Cinc anys després vaig anar a obrir missió a la zona de colonització, al bell mig de l’estat de Rondônia. Temps de selva, malària, bicicleta, gent pionera, creadora de comunitats i d’associacions d’ajuda mútua, de plantacions de cafè i de tot el que calgués per sobreviure, i temps d’anar creant les estructures pastorals, de fer capelles, de la llum del llantió.

El paisatge i el comportament de la gent, avui, que encara no ha acabat la migració, certament han canviat molt. D’aquells del començ potser no en queden gaires. De l’agricultura cap a la pecuària; de les petites propietats cap a la concentració de terres; del comunitarisme cap a un progressiu individualisme… Però som aquí. Que Déu ens doni salut i fe per poder-hi fer el bé molts anys més.

Josep M. Sala Coll, cmf.

josep_m_salaTota vocació és un do del bon Déu atorgat a l’home. Jo reconec que ha sigut per mi un gran do-gràcia, el ser escollit per a la vida religiosa però, més encara, a la vida missionera en terres llunyanes.

Era un desig que tenia des de molt jovenet, quan missioners entusiastes, vinguts de Fernando Poo, ens passaven, a Cervera, filmines de les nostres missions.

En aquests llargs anys, aquí al Brasil, he pogut realitzar els meus anhels: ser instrument de la Bona Nova enmig dels més desvalguts.

Per aquest programa m’he dedicat de ple a la catequesi de nens i joves; a l’educació religiosa en els col·legis estatals; a la participació de les celebracions en família, celebracions de culte, com també a la promoció social, atenent als més pobres fent un «Sopão», visites domiciliàries, classes de reforç escolar, higiene, tallant els cabells…

Sempre m’ha donat molta alegria el pensament de Jesús: «Tot allò que fèieu a un dels meus germans més petits, a mi m’ho fèieu».

Desitjaria continuar aquesta caminada mentre pugui i on es cregui més necessari.

Josep Iborra Plans, cmf.

josep_iborraVaig arribar a Guajará-Mirim l’any 93, ara fa quinze anys. Els primers set anys vaig estar a Nova Mamoré. Aquests anys van representar un aprenentatge difícil, per poder entendre què estava passant aquí, i en què consistia el procés que portava la gent a viure a l’Amazònia. Fruit d’aquests anys va ser el llibre que vaig escriure sobre l’Amazònia.

Després vaig adonar-me que la gent més antiga de la regió, indígenes, “seringueiros”, etc. eren els que havien patit més i que en aquell moment eren els més desatesos de tothom, fins i tot de l’Església.

La reorganització de la missió i l’arribada a São Francisco ens va permetre als claretians poder donar a aquestes persones més atenció a través de la pastoral fluvial.

Lluís Llamas Céspedes, cmf.

lluis_llamasParlar sobre els 25 anys de la Missió, per a mi, és una mica complicat, ja que sóc l’últim en arribar a la nostra Missió de Guajará-Mirim. Només fa 10 anys que vaig arribar. I després d’una breu estada a Nova Mamoré, és a Seringueiras on he estat treballant.

El que més destacaria és el gran treball que van fer els meus antecessors a la parròquia: en Cesc Trilla i en Lluís Garcia. Ells van obrir camí, creant i organitzant la parròquia amb més de 40 comunitats.

Van ser èpoques dures i difícils. Ara n’estem fruint els resultats. I, tal com diu el nostre bisbe D. Geraldo: som els claretians els que hem donat estabilitat a la diòcesi.

Són 10 anys de treball a la Missió, i espero, mentre pugui, continuar treballant en bé d’aquest poble.

 

P A R L E N   E L S   C O O P E R A N T S

Enric Bergonyó i Sánchez, cooperant a São Miguel do Guaporé 1988-90

enricA l’inici de l’estació de pluges del 1988 les noves parròquies de São Miguel do Guaporé i Bom Princípio (ara Seringueiras), selva endins, començaven a ser ateses pels Pares Lluís Garcia i Francesc Trilla. La situació de les famílies al camp era molt precària i, amb l’experiència de cooperació d’altres agrònoms francesos i brasilers, el suport de grups de solidaritat alemanya i l’energia i entusiasme dels missioners claretians, vaig engegar el projecte d’Organització d’Associacions d’Agricultors. Un regal per a mi i per a les més de 600 persones que vam fer néixer l’Associació Rural de São Miguel per a Ajuda Mútua, pel desenvolupament agrari, la sostenibilitat i el creixement comunitari i que encara ara dóna els seus fruits.

Per molts anys!!!

Carolina Clapés, cooperant a Guajará-Mirim 1991-93

carolinaPortàvem un temps formant-nos i preparant-nos per a col·laborar en un projecte de desenvolupament en un grup de laics missioners del bisbat.

En una de les trobades d’aquest grup en Pere Jordà, amb aquell entusiasme que contagiava, ens apropà la realitat de Rondônia i la seva gent.

Un cop vam ser allà vam poder apreciar aquesta feina petita i constant que, potser amb ulls d’aquí, es valoraria com sense sentit de tot l’equip de la missió.

Vam poder conviure amb una comunitat religiosa que ens acollia com a seus tant per la part claretiana com per l’equip del bisbat de Guajará-Mirim i això ens va enriquir en el nostre dia a dia, les pregàries al matí i al vespre, les trobades de revisió i plantejament, les festives pel riu.

Tots érem de procedències diverses però ens unia una mateixa causa, en aquell projecte hi cabia tothom amb els seus «talents».

Com a metges (el meu marit Josep i jo) vam viure el patiment per falta de recursos en un país ric, cosa que et revolta, però també copsàvem el caliu de la gent.

En aquests 25 anys ja tenim la perspectiva de la tasca feta i la contemplem amb goig.

Neus Garriga, cooperant a Guajará-Mirim 1997-99

neus_garrigaExplicar en 10 línies el que va suposar la meva experiència al Brasil durant dos anys es fa molt difícil. Quan ho recordo les sensacions i records són molts. El que em vaig endur són tots aquells moments compartits, petits moments de vida i de treball, amb les persones, amics i amigues que vaig trobar en el camí.

Va marxar una noia il·lusionada i amb la idea d’ajudar al «tercer món» i va tornar una noia també il·lusionada però sent «conscient» que el canvi de les estructures político-econòmiques i socials es fa imprescindible perquè són aquestes les que mantenen les desigualtats. La pobresa és una qüestió de justícia. I tots tenim alguna cosa a dir i a fer.

Vull agrair a «Enllaç Solidari» i la comunitat de claretians l’oportunitat que em van donar de treballar al Centre Despertar i més tard amb l’Associació Grama. I donar les gràcies també a la meva família, als companys i companyes cooperants, i com no, a totes les persones que m’han acompanyat en aquest viatge.

Josep Codina i Plana, cooperant a la Vall del Guaporé 2003-04

josep_codinaDesprés de tres experiències en camps de treball a diferents països, vaig creure que era el moment de trobar una ONG per tal de poder col·laborar com a voluntari durant un període més llarg de temps. Heus aquí que tot buscant vaig trobar Enllaç Solidari des d’on se m’oferí l’oportunitat d’anar al Brasil, concretament a la missió de Guajará-Mirim.

Em va agradar la proposta i la vaig acceptar, de manera que el mes de gener de l’any 2003 marxava cap a Brasil on m’hi estaria durant dos anys seguits. Una experiència molt positiva que, sens dubte, m’ha marcat el rumb de la meva vida; i és que la cosa no va acabar aquí. Encara estant a Brasil, i després de tenir diferents converses per tal de discernir el que sentia per dins, vaig demanar d’entrar a la congregació dels missioners claretians i ser un missioner més. Així que a la tornada ja em vaig incorporar a la comunitat de Vic per començar la primera etapa com a missioner, on continuo fent diferents tasques tot estudiant.

 

T O T   S E M B L A   Q U E   V A   S E R   A H I R   M A T E I X …

joan_fontVaig arribar a la Missió el 1.987 com un nen amb sabates noves de content, era un dels meus somnis, poder servir el Regne en un lloc de missió, un llarg temps de la meva vida.

L’acollida dels meus germans va ser com cal, prompta, servicial, amb detalls de benvinguda…

Era només una mostra del que ja feia temps els meus germans missioners ja vivien a Guajará-Mirim. Totalment dedicats i abocats al servei del poble.

Una calor impressionant que a vegades es feia difícil fer quelcom, de l’esgotament que et provocava.

Mentre veia els meus germans missioners que no paraven, amunt i avall amb la bicicleta, de dia i a les fosques, sempre atents a qualsevol cosa que calia la seva presència.

Jo, mentre, restava com «atordit» i sense energies físiques… «No et preocupis, això ens ha passat a tots, cal aclimatar-se», em deien comprensivament. I ja ho crec que m’hi vaig aclimatar, com ells, puig tots sentíem i sentim la mateixa passió per la causa de Jesús. Cadascú al seu treball, en Josep Maria, amb els barris més pobres socorrent a qualsevol… Els sacerdots des de cada parròquia el mateix, era un seguit de feina que semblava sense respir.

Jo al Seminari, acompanyant aquells joves que un dia serien sacerdots, alguns d’ells ja ho són avui, quina alegria és per a mi més gran… també amb els joves de cada comunitat i de tot el bisbat… feina rai no en falta, i al cap d’un temps els delinqüents, drogats i marginats, i sorgeix el Centre Despertar… El P. Lluís i el P. Trilla corren per camins més llunyans allà per São Miguel i Costa Marques, més tard serà el lloc de tots on amb el mateix ideal i oportunitat continuen al servei del Regne.

Enmig de tota aquesta aventura missionera de servei constant a les comunitats, rurals i urbanes, sorgeix la necessitat: caldria que uns laics afins al nostre ideal, participessin també de la missió, i tot va ser dit i fet: La Mª Isabel, l’Enric, en Pere, en Josep i la Carolina, la Neus, en Miquel, en Ramon i la Cèlia… molts van ser que des dels seus coneixements de metge o pedagogs… van col·laborar directament i decidits als projectes socials de la missió.

Tot plegat sembla ser ahir, però ja fa 25 anys!

Que el bon Déu de l’amor i la pau, que ens ha donat aquesta vocació missionera, com Claret, ens ajudi encara a viure i treballar pel Regne enfortint el cor, els braços i el seny, per ser fecunds des d’allò més urgent oportú i eficaç.

Joan Font, cmf.

 

C R O N O L O G I A   D E   L A   M I S S I Ó   C L A R E T I A N A   D E   C A T A L U- N Y A   A L   B I S B A T   D E   G U A J A R Á – M I R I M   (R O N D O N I A  –  B R A-
S I L)

1980: Don Geraldo Verdier és consagrat Bisbe de Guajará-Mirim. Necessita capellans per a un bisbat en gran creixement degut a l’arribada d’emigrants d’altres bandes del Brasil.

1981: Els Claretians de Catalunya accepten el servei missioner a Guajará-Mirim.

1982 Gener: arribada dels dos primers claretians a Guajará-Mirim: el P. Lluís Garcia i el G. Josep Mª. Sala, que resideixen a la “Prelazia” (casa del bisbe). Pocs mesos després hi arriba el P. Francesc Trilla.

1983: Capítol Provincial dels Claretians de Catalunya: s’assumeix Guajará-Mirim com a missió pròpia. Els primers fruits seran la creació de la comunitat claretiana de Guajará-Mirim com una més de les de Catalunya (1984), i la signatura del conveni entre la Província Claretiana de Catalunya i El Bisbat de Guajará-Mirim (gener de 1985).

1984 Gener: Els Claretians passen a residir a una casa pròpia al barri “10 d’Abril”. La casa s’havia construït al costat de la sala polivalent que va ser l’embrió de la parròquia “Nossa Senhora Aparacida”, creada oficialment poc temps després. El primer rector va ser el P. Lluís Garcia i, des del 1986, el P. Josep Roca, fins que al 2000 va ser traspassada al clergat diocesà.

1984: Arribada del P. Josep M. Collell. S’assumeix la parròquia de São Francisco de Vilanova, (després Nova Mamoré). El mateix any el P. Josep M. Collell retorna al treball a la Província claretiana de Brasil Central.

1984: Arriba el P. Pere Jordà, que estava treballant a la Província de Brasil Central. Treballa a Nova Mamoré, amb estades esporàdiques a Colorado d’Oeste, on ajuda a construir l’església parroquial.

1984 Setembre: Arribada del primer claretià que ve directament de Catalunya: P. Josep Roca.

1986: El P. Lluís Garcia fa diverses estades de mesos a Costa Marques, per atendre aquella regió, que comença a poblar-se d’emigrants.

1987: El P. Lluís Garcia i el P. Francesc Trilla s’instal·len a Costa Marques formant un petit equip per atendre les comunitats que comencen a sorgir i que són l’embrió de les futures parròquies de São Francisco do Guaporé, Seringueiras i São Miguel do Guaporé.

1987 Agost: arriba el P. Ignasi Olivé. I també la primera cooperant: Maria Isabel Miró.

19881987 Desembre: arriba el G. Joan Font, ordenat de prevere dos anys més tard (abril 1989), va potenciar i consolidar la pastoral juvenil i vocacional. Va ser-ne responsable diocesà i Rector del Seminari Menor de Guajará-Mirim per força anys. Va crear el Centre «Despertar» per a «meninos de rua» i que poc a poc ha esdevingut un important centre de formació professional.

A petició de Dom Geraldo, el P. Josep Roca va cooperar durant tres anys en el curs de filosofia que es va oferir a Guajará per als seminaristes que havien acabat el Segon Grau i alguns laics.

1988: Es crea la parròquia de São Miguel Arcanjo a São Miguel do Guaporé. El P. Francesc Trilla n’és el primer rector.

1990_19961990-1996: Estada del P. Miquel dels Sants Mialet, que col·laborà activament en la pastoral de la Parròquia Nossa Senhora Aparecida, impartint classes al Seminari Menor i acompanyant els Ministres Extraordinaris de l’Eucaristia i les parelles que preparaven el Sagrament del Matrimoni, així com els malalts dels Hospitals Bom Pastor i Regional.

1993: Retorn a Catalunya dels PP. Ignasi Olivé i Joan Font.

El P. Pere Jordà deixa la missió per incorporar-se al treball de la Província Claretiana del Brasil Meridional, fins a la seva mort, a Londrina, el 14 de febrer de 2004.

1993 Juliol: arribada de P. Josep Iborra. Treballa, primer, set anys a Nova Mamoré. Des de la seva arribada, va començar a entrar en el treball de la Pastoral de la Terra i la preservació del medi ambient. Va ser representant Regional a la Comissió Pastoral de la Terra del Brasil, i després membre del comitè estatal d’aquesta entitat. Els conflictes de terra a Nova Mamoré havien estat una prova de foc per a la Pastoral.

1994: Es crea la parròquia de Cristo Rei a Seringueiras. E seu primer rector és el P. Lluís Garcia.

1995-1998: Estada del P. Francesc Pujol. Viu a Nova Mamoré, on treballa a la Parròquia des d’on ajuda al Seminari Menor diocesà.

1998 Agost: arribada del P. Lluís Llamas. Treballa a Nova Mamoré fins el 2000, i després a Seringueiras.

Gener del 2000: Es deixa l’activitat a la regió de Guajará-Mirim per concentrar-nos tots els Claretians a la regió central del bisbat (São Miguel do Guaporé, Seringueiras, São Francisco do Guaporé). El juliol del mateix any es completa el procés deixant Nova Mamoré.

20022002: El P. Josep Iborra assumeix la pastoral dels “ribereirinhos” (habitants tradicionals dels rius) i dels indis, a més de continuar acompanyant la CPT i les qüestions relacionades amb l’ecologia i Justícia i Pau. Acompanya també, cada any, la “Romaria do Divino Espírito Santo” a la vall del Guaporé, tradició religiosa iniciada en el segle dinou.

Aquest any es comença a implantar el Projecte d’Apadrinaments: els iniciadors i primers coordinadors al Brasil són els cooperants Assumpta i Xavier.

A finals d’agost, el P. Xavier Saigí mor d’un atac de cor a l’aeroport de Porto Velho: tornava cap a Catalunya amb un grup de joves que havien participat en un camp de treball juntament amb els PP. Ricard Costa-Jussà i Joan Font.

En anys successius es fa més estreta la relació i cooperació amb els Claretians del Brasil: un Estudiant ve a Seringueiras per fer l’any d’experiència pastoral. Comencen a venir en camps de treball de curta durada grups d’estudiants del centre universitari claretià de Batatais. I, de resultes d’aquests contactes comença a haver-hi a la missió cooperants brasilers de llarga durada (dos anys o més).

2007-2010: Després d’un discerniment d’alguns anys, comença la formació d’un grupet d’homes casats per ser Diaques. La formació es fa els caps de setmana durant quatre anys, de vegades amb la participació de tota la família. El P. Josep Roca coordina el grup. El 2010 se n’ordenen sis, pertanyents a les Parròquies de Costa Marques, Seringueiras i São Miguel do Guaporé.

2008.Gener: Amb gairebé un any de retard, però de manera molt emotiva i fraterna, se celebren els vint-i-cinc anys de la presència dels Missioners Claretians a la diòcesi de Guajará-Mirim.

2010: El P. Josep Roca és destinat a Catalunya. Per la mateixa època, el P. Josep Iborra es desvincula de la Comunitat Claretiana, tot continuant a la regió i amb la responsabilitat d’acompanyar les comunitats dels rius i la Pastoral de la Terra.

2011: Els Missioners Claretians del Brasil (reagrupats des de 2008 en una sola Província) accepten fer-se càrrec de la Missió de Guajará-Mirim. Els Claretians de Catalunya que hi ha a la missió en aquell moments (Lluís Garcia, Lluís Llamas, Josep Mª Sala i Francesc Trilla) decideixen incorporar-se tots a la Província del Brasil.

2012 Gener: Els Provincials Claretians del Brasil (P. Marcos Aurélio Loro) i el de Catalunya (P. Màxim Muñoz) es fan presents a la Missió per fer oficial el canvi. En aquell moment, d’acord amb el bisbat, es deixa la parròquia de São Francisco do Guaporé i la Missió es queda amb les de Seringueiras i São Miguel do Guaporé.

Prèviament s’ha fet un conveni de cooperació entre els Claretians de Catalunya i els del Brasil per mantenir els projectes iniciats a la Missió i que depenen del recolzament de Catalunya (especialment Apadrinaments i manutenció de cooperants) i també preveient possibles col·laboracions de Claretians de Catalunya.

Alhora, els Claretians del Brasil instal·len a São Miguel un pol d’Educació a Distància, per atendre tots els alumnes de la regió que vulguin seguir on-line un curs universitari.