Arribada a São Miguel do Guaporé

2019guajara mirim 3Dimarts, 15de gener, al vespre, la voluntària Laura Verdaguer arribava a l’aeroport de Guarulhos – São Paulo. L’esperava el claretià Josep Roca. Un parell d’hores més tard volàvem cap a Porto Velho, capital de l’Estat de Rondônia.

Allà ens esperaven els tres claretians catalans que treballen al bisbat de Guajará-Mirim, encarregats de les parròquies dels municipis de Seringueiras i São Miguel do Guaporé. Unes horetes per dormir i reposar una mica del llarg viatge i, dimecres de bon matí, sortida amb cotxe cap a Guajará-Mirim, per arribar-hi a l’hora de dinar.

Com de costum en aquestes terres, molt bona acollida del bisbe, Dom Benedito Araújo, i de les altres persones que aquests dies de vacances d’estiu eren a la seu del bisbat. Dimecres a la tarda i dijous la Laura es va presentar a la policia federal, encarregada de donar-li el document d’identitat d’estrangera per un any. Com sol passar, els funcionaris que hi havia no s’hi van acabar d’aclarir. Hi va haver una mica de temps per fer una visita al Centre Despertar, fundat fa més de vint-i-cinc anys pel claretià Joan Font. I per travessar amb barca el riu Mamoré i fer una visita ràpida a Guayaramerín, el port fluvial més important de Bolívia.

I sobretot per poder tenir bones estonetes de xerrada amb Dom Benedito. Sense pretendre-ho, va coincidir amb els trenta-set anys de l’arribada dels primers claretians a Guajará-Mirim. Els havia convidats el bisbe Dom Geraldo Verdier, en diàleg amb el provincial de Catalunya d’aquells anys, el P. Pere Franquesa. I divendres de bon matí, altre cop a la carretera cap a São Miguel do Guaporé. São Miguel és a la regió central del bisbat de Guajará-Mirim, un bisbat que té unes dimensions com les de Portugal, més o menys. El temps del viatge entre Guajará-Mirim i São Miguel depèn una mica de l’estat de les carreteres. Com que ens anàvem tornant a conduir, ho vàrem fer amb onze hores i mitja, amb les paradetes necessàries per als àpats.

Rebuda calorosa de les dues Missioneres de la Institució Claretiana que fa un parell d’anys que són a São Miguel, i reposar de les llargues hores de carretera passades entre estones de sol abrusador i els intensos xàfecs propis del clima tropical.

El cap de setmana ja ha ofert l’oportunitat d’un primer contacte amb un grup de famílies que tenen un infant apadrinat per Enllaç Solidari i amb grups diversos que hi ha al voltant de la parròquia. I per anar acostumant l’oïda a la parla pròpia del lloc, per adaptar-se als horaris (actualment tenim dues hores menys que a l’Est del Brasil, i cinc menys que a Catalunya) i al ritme de vida, una mica condicionat en aquesta època per les pluges de cada dia.

I cal també uns dies per pair-ho tot i situar-se en el lloc, tant per a algú que, com la Laura, hi arriba per primer cop, com per als qui hi hem passat molts anys i hi tornem per a una temporadeta.

21/01/2019

Comments are closed.