Projecte Solidari per al curs 2020-2021

Enllaç Solidari col·laborarà durant tot aquest curs amb el projecte d’oferir aigua potable al barri de Nkolbisson, a la perifèria de la ciutat de Yaoundé, al Camerun.

És una iniciativa de la gent del mateix barri, recolzada pels Claretians que hi viuen i hi treballen. Consisteix a perforar un pou prou fondo fins a trobar aigua no contaminada i fer-la arribar a un dipòsit que estarà a disposició de tota la gent que ho necessiti. Es preveu que els beneficiaris directes seran un miler de persones.

L’experiència de projectes similars fets en d’altres llocs del Camerun ofereixen una garantia del seu bon funcionament.

El cost previst és de 26.582,12€. I l’ajuda que ens demanen és de 20.000€. El projecte estarà actiu fins al juliol del 2021 (o fins que s’arribi a la quantitat sol·licitada).

Per col·laborar amb un donatiu:

«La Caixa»: IBAN ES87 2100 0856 9902 0049 7017. Indicant: «CAMERUN».

Si voleu que el vostre donatiu sigui desgravable:

  • A l’hora de fer l’ingrés o transferència, feu constar totes les vostres dades: nom, cognoms, DNI, domicili.
  • Envieu còpia del resguard del donatiu, amb les dades d’identificació personal, a Enllaç Solidari: Nàpols, 346 2on E, 08025 Barcelona, o al correu enllacsolidari@claretians.cat

Aquestes dades seran usades només per fer el certificat de donació al Ministeri d’Hisenda, d’acord amb la Llei de Protecció de Dades .Per a qualsevol informació addicional sobre el present tractament pot accedir a la nostra política de privacitat a la web www.ensolidari.cat

Camerun 5

2020/10/06

 

 

Indis en perill d’extinció

La secció internacional de La Vanguardia del passat divendres 25 de setembre (pàgina 10) publicava l’article “Una fletxa dels indis al cor”. Parlava de la mort de l’indigenista Rieli Franciscato quan volia entrar en contacte amb un grup d’indis aïllat de la reserva Uru Eu Wau Wau. Una part d’aquesta reserva indígena cau dins del municipi de Seringueiras, on Enllaç Solidari té prop d’un centenar d’infants apadrinats i on hi ha presència del Claretians des de fa trenta-quatre anys.

Els fets van ocórrer el 9 de setembre, i de seguida en vàrem tenir notícies, que hem anat seguint i mirant d’informar-nos directament per la gent del lloc.

Tot va començar quan un petit agricultor va veure un grupet d’indis que havien sortit de l’àrea de la reserva i s’acostaven a casa seva. L’home es va espantar i va cridar perquè marxessin, cosa que els indis van fer, mentre que la seva filla, amb el mòbil, va aconseguir captar-los.

Es va comunicar el fet i l’indigenista de la FUNAI (Fundació Nacional de l’Indi) Rieli Franciscato es va endinsar a la selva acompanyat per tres o quatre persones més. La seva intenció era confirmar la presència dels indígenes i mirar d’establir-hi contacte amistós i pacífic, cosa que havia estat el seu treball i la seva passió durant dècades. De sobte, una fletxa es va clavar al pit de Rieli, que va aconseguir treure-se-la i arrencar a córrer enrere fins que va caure. Sense saber-ho, els indis havien mort un dels seus millors amics i defensors.

Per què els indis van atacar així? L’Àrea Indígenea Uru Eu Wau Wau és força gran, i al seu interior hi ha més d’una aldea. Des de fa anys, l’equip de la “Pastoral Pastoral da Criança” de les parròquies de Seringueiras i São Miguel do Guaporé visita, amb permís de la FUNAI, aquestes aldees, per fer-hi el treball de monitorar el creixement dels infants i orientar en la seva alimentació i salut en general. Els solia acompanyar el Claretià Lluís Llamas, que va morir d’infant el febrer el 2018. El març del 2019 jo mateix vaig poder acompanyar aquest equip i en una de els aldees vaig trobar un conegut d’anys enrere que em explicar que estava contractat per la FUNAI per observar –sense ser vist– un grup d’indis isolats per veure si s’hi podia establir contacte.

Els indis ja havien sortit algun cop de la seva àrea. S’havien acostat sense ser vistos a la caseta d’un agricultor i li havien agafat una destral i una gallina. A canvi, havien deixar carn assecada de caça: un senyal inequívoc de pau i desig de bona convivència.

Aquests darrers mesos, diversos agricultors de Seringueiras propers a l’àrea indígena han vist el fum d’una cremada molt extensa dins el territori dels indis. I alhora han detectat gent de fora del lloc que s’hi endinsen il·legalment per caçar o bé per explotar la fusta, pensant que en l’actual situació tindran impunitat.

Això ha fet que es trenqués l’estat de respecte mutu que hi havia hagut des de fa anys. Amb aquestes invasions, els indis s’han vist acorralats i amenaçats. I en veure el grup d’en Rieli van creure que també eren invasors i no amics.

El desig dels petits pagesos veïns de l’àrea indígena és que el govern faci respectar la llei que dona als pobles de la selva el dret d’ocupar aquestes terres on han viscut els seus avantpassats durant segles. Sense la selva, aquests indis no poden viure. Però la política del govern de tolerància a l’anomenat “agronegoci”, amb palesa retracció dels drets dels pobles, està duent les coses per mals camins.

Josep Roca, Claretià

2020/10/02

SOS Refugiats

A través de Gràcia Solidària ens ha arribat la petició d’ajuda per als refugiats que eren al camp de Mòria, a l’illa grega de Lesbos, cremat el mes de setembre.

En el cartell de SOS Refugiats trobareu les indicacions pràctiques de com fer arribar l’ajuda d’aliments i altres productes de primera necessitat als punts de recollida. O per fer una aportació econòmica.

 

2020/10/01

Calendari d’Enllaç Solidari 2021

Enllaç Solidari ja té a punt el calendari de l’any que ve.

Té l’objectiu de fer-nos conèixer –o de recordar-nos–  l’Exhortació “Estimada Amazònia”, escrita pel Papa Francesc el febrer del 2020.

La portada recull les primeres ratlles d’aquest text papal, i les il·lustra la foto d’una família i d’un paisatge típicament amazònics. En els altres fulls se segueix un criteri semblant. Així, es dediquen tres mesos a cada un dels quatre somnis que són els inspiradors del text que el Papa ha ofert al poble de Déu i a totes les persones de bona voluntat: Un somni social, un somni cultural, un somni ecològic i un somni eclesial.

Podeu adquirir-lo a totes les institucions de Catalunya vinculades als Missioners Claretians o bé entrant en contacte directament amb Enllaç Solidari: enllacsolidari@claretians.cat Telèfon: 934762909 (dilluns, dimarts i dijous de 4 a 7  ; dimecres i divendres de 9 a 12).

 

2020/09/28

Foc a l’Amazònia i al Pantanal

Una de les coses que no s’obliden de la vida a la missió de Gujará-Mirim (Estat de Rondônia, a l’Amazònia occidental del Brasil) és el fum que ens envoltava cada any durant cinc o sis setmanes entre setembre i octubre. Fum dels focs per cremar els trossos de selva que s’havien tallat uns mesos abans o per netejar les pastures esperant que l’estació de pluges fes néixer herba tendra.

És un costum que ve de molt lluny. El treball lent i constant a les comunitats de base ha aconseguit que els petits agricultors prenguin consciència del valor que té preservar la natura i el bosc tropical. L’IBAMA (Institut Brasiler del Medi Ambient) feia també una feina molt bona. Però hi ha el latifundi, que no té por de les multes de l’IBAMA, es riu del que ara anomenem tenir cura de la creació o de la Casa Comuna i sempre té polítics al darrera que el recolzen. I cada any necessita cremar més per tenir grans espais per plantar-hi soja o per engegar-hi milers de caps de bestiar a pasturar. I en pocs anys deixa terres ermes i aptes per a l’erosió, on la selva trigarà segles a recuperar-se o potser no es recuperarà mai més.

Aquests darrers anys les àrees destruïdes pel foc han augmentat. A mig setembre un company nostre de Seringueiras (Rondônia) ja es queixava de l’intens fum que s’hi respirava des de feia dies. I hi ha una novetat molt greu: el foc està cremant també el Pantanal: una àrea humida amb una gran riquesa i varietat de flora i fauna, habitada secularment tant per pobles indígenes com per petits agricultors i criadors de bestiar.

La Conferència Episcopal del Brasil (CNBB), a través dels bisbes de la regió del Pantanal, que abraça part de l’Estat de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, a l’Oest del Brasil, mostren la seva indignació i preocupació pels gravíssims incendis del Pantanal. Podeu veure aquí la declaració dels bisbes.

Josep Roca Alsina, Claretià.

Carta-Aberta-Pantanal-Queimadas-Dioceses-pantaneiras.pdf Carta Aberta Pantanal Queimadas Dioceses pantaneiras

2020/09/28