Crònica des de el Brasil Curso de salgados – curs de salats

Aquestes dues setmanes  hem realitzat amb algunes dones del projecte de famílies amigues  un curs de salgados, els salgados són uns snaks típics del Brasil, que es poden menjar fregits o al forn, n’hi ha de carn, de formatge, de pernil dolç, etc.  I que els pots trobar a tot arreu.

El curs de dos dies de durada, en què ha tingut l’oportunitat de participar-hi  10 dones al 1r torn i 10 dones en el 2n torn, ha servit per mostrar a les dones com fer diferents tipus d’aquests snaks salats  típics.  Aquest tipus de curs que s’ofereixen a les persones que formen part del projecte, es realitzen amb l’objectiu de donar estratègies a les dones per guanyar-se alguns ingressos a través de l’elaboració d’aquests menjars, que poden vendre entre els seus,  a la seva comunitat, oferir per algunes festes ,etc.

S’aposta també perquè aquests cursos els puguin impartir persones que també formen part del projecte, una manera de que es puguin guanyar uns ingressos extres, a la vegada que els hi dóna confiança i apoderament en elles mateixes.

Aquest curs l’ha acompanyat la Gorette, que amb la seva paciència i les seves habilitats culinàries ha fet que el curs, dividit en 2 torns,  hagi estat un èxit i les dones hagin marxat satisfetes amb els seus menjars, a la vegada, que contentes per haver compartit una estona de confidències, riures i bromes entres les dones que hem participat del curs.

Laura Verdaguer

19/03/18

Crònica des del Brasil- Entrega dels vales a les famílies apadrinades- Seringueiras

El passats dies 21 i 22 de febrer va tenir lloc a Seringueiras, “l’entrega de vales” a les famílies apadrinades. En aquesta ocasió en Marcelo, el noi que acompanya les famílies en aquesta localitat, va fer la presentació i va iniciar la trobada amb una oració.  Posteriorment, s’aprofiten aquests espais de trobades amb les famílies per parlar d’algun tema que es consideri interessant de treballar, però, aprofitant la presencia del pare Josep Roca, es va parlar una mica del projecte en si i de donar algunes informacions rellevants respecte aquest, temes burocràtics i d’organització. També es van recordar les dates de les pròximes trobades, que el mes vinent serà una trobada de confraternització, on a part de l’entrega dels vales, es farà un sopar compartit amb totes les famílies.

Aquestes trobades són boniques de poder experimentar, conèixer els infants que formen part d’aquests apadrinaments, veure la gratitud de les famílies respecte als padrins,  veure en Marcelo a Seringueiras i l’Àlex a Sao Miguel, com acompanyen les famílies, com esdevenen un referent positiu i d’acompanyament per aquestes famílies, que la majoria d’elles, viuen en situacions bastant complicades, i que el “vale”, és una petita ajuda que els anima a continuar caminant.

Laura Verdaguer

05/03/2019

Crònica des del Brasil – Pastoral de la criança

Els passats dissabte 23 de febrer  i divendres 1 de març, hem realitzat a Sao Miguel do Guaporé la “Celebració de la vida”, aquesta és una trobada impulsada per la pastoral de la criança, aquest és un organisme d’acció social que té com a objectiu la promoció del desenvolupament integral dels nens i nenes de la localitat que tenen entre 0 i 6 anys, amb el seu ambient familiar i la seva comunitat. Així com també l’acompanyament previ, a les mares gestants. Històricament la pastoral de la criança va néixer amb l’objectiu de reduir la mortalitat infantil que es donava a Brasil.

Es tracta d’una trobada mensual, on l’objectiu principal és la de pesar i medir els nens i nenes d’entre 0 a  6 anys, per tal d’acompanyar les famílies en el creixement del seus fills i donar eines; orientacions sobre higiene i salut, nutrició, lactància, etc

Aquestes trobades s’aprofiten per parlar de diferents temes que poden ser interessants per al desenvolupament de l’infant, compartir inquietuds i incerteses,  així com també és un espai de joc “de brincar” per als més petits. S’acaba la trobada amb una “lanche”- berenar, tots junts.

Laura Verdaguer

05/03/2019

Crònica des del Brasil – Curs de Missionarios

Els dies van passant, entre temperatures de 25 a 30 graus, pluges torrencials,  picades de mosquits i pao de queijo, que boníssims que són! Mica en mica vaig coneixent la comunitat de Sao Miguel,  coneixent la realitat d’aquesta ciutat que es troba al mig de Rondònia, estat del nord-oest de Brasil i pertanyent a la Amazònia.

Precisament aquesta última setmana he tingut l’ocasió de participar en el “8è curso de missionários (as) amazònicas “ un curs pensat per totes aquelles persones que arriben a l’Amazònia com a missioners/es, voluntaris, etc. per conèixer aquesta realitat pròpia tan diferent a la resta de Brasil.

He tingut l’oportunitat de compartir impressions, inquietuds, experiències… amb persones pròpies de Brasil però que són d’altres estats i que desconeixen la realitat de la zona, així com amb persones d’Itàlia, Kenya, Etiòpia, Mèxic i Espanya, jo era la única representant catalana.  Persones que ens uneix un mateix camí, que és el de venir a treballar en aquesta zona de llatinoamerica amb les mans i el cor obert.

Durant aquesta setmana hem pogut treballar diferents qüestions entorn la realitat de l’Amazònia, la historia de l’Amazònia a Brasil, com l’església s’hi ha anat introduint, les formes religioses de les poblacions tradicionals, la importància de la Pacha Mama, la pedagogia de l’agent de pastoral, testimonis de missioners/es, etc.

Ha estat una setmana ben productiva i reflexiva. Una setmana d’on m’enduc algunes pinzellades d’aquesta terra que m’acull. I dic pinzellades perquè sobretot el què s’ha repetit en aquest curs és el fet de que hem de venir amb els ulls oberts, el cor obert i les mans obertes a descobrir el què aquestes terres amaguen, podem venir amb molta experiència, amb molts coneixements, però realment ho hem de viure per comprendre-ho, entendre-ho, adaptar-nos a les costums de la regió i aportar el millor de nosaltres.  I sobretot m’enduc la riquesa d’haver conegut i compartit amb persones de diferents països que porten anys de la seva vida dedicats als altres.

Laura Verdaguer

 

22/02/2019

Deu famílies tenen casa

A començament d’any informàvem, en aquesta mateixa pàgina, dels treballs de construcció de cases per a famílies sense llar a Kaghaznagar (Índia). Un mes i mig després, els Claretians de l’Índia ens envien informació completa del projecte.

Les deu cases per a les quals Enllaç va col·laborar amb 21.785€ durant el curs 2017-2018 ja estan acabades i les respectives famílies hi viuen. S’han pogut construir amb aquesta ajuda d’Enllaç, amb aportació dels Claretians del lloc, i amb la participació de les mateixes famílies i de la comunitat cristiana local.

Les deu famílies beneficiades fan un total de més de quaranta persones. La més nombrosa és una de set membres. I les més petites, les que compten només amb el matrimoni. La majoria disposen només dels ingressos del marit que treballa a jornal diari. Entre elles hi ha famílies amb persones discapacitades, algunes amb malalties, o el matrimoni que va perdre els dos fills en un accident.

A totes, el fet de tenir un sostre segur els suposa poder viure amb dignitat i esperança de cara al futur. Per a algunes, la possibilitat que els fills puguin estudiar.

Des d’Enllaç Solidari, i en nom de les famílies beneficiades, agraïm totes les persones que van col·laborar en aquest projecte.

 

18/02/2019